L’exregidor d’Iniciativa per Molins de Rei relata el motiu pel qual es van posar les plaques fotovoltaiques a la plaça del Molí i el motiu del seu no-funcionament al llarg dels darrers anys.

S’ha parlat molt i malament de les plaques fotovoltaiques; s’ha posat en qüestió la validesa del projecte, s’ha posat a la picota al Govern municipal que va decidir posar-les un ja llunyà any 2010, s’han dit moltes mitges veritats i mentides i s’han fet córrer rumors i acudits.

Ara que finalment l’actual govern ha decidit retirar-les, entenc que és del tot necessari explicar el que realment ha succeït, perquè tothom pugui jutjar, amb coneixement de causa, les responsabilitats del fracàs de la primera platja d’energia solar de Molins de Rei.

El projecte de les plaques fotovoltaiques neix l’any 2010 quan el Govern de l’Estat promulga l’anomenat pla Zapatero 2 destinat bàsicament a obres mediambientals que eren finançades al 100 % per l’Estat. Cal tenir present que els ajuntaments que s’hi van acollir havien de complir tres requisits: el primer que fos una obra clarament de millora ambiental, el segon que fos una obra que no estigués programada anteriorment ni pressupostada (el que feia inviable fer qualsevol projecte que l’ajuntament hagués tingut programat) i per últim i el més greu, és que s’havia de presentar la sol·licitud amb el projecte fet en un termini màxim de 6 setmanes.

Amb aquests condicionants, el govern municipal del 2010 va decidir acollir-se a la subvenció i ràpidament va encarregar als serveis municipals que fessin un projecte d’aprofitament energètic solar (platja solar) a la Plaça del Molí, de manera que quedés molt clara la voluntat d’aquell Govern municipal de no edificar el gran edifici de serveis previst, com a conseqüència del planejament urbanístic que va permetre recuperar l’edifici del Molí per la Vila.

No seré jo qui defensi tècnicament el projecte de les plaques, fet a correcuita en unes circumstàncies excepcionals (d’acord amb la convocatòria, només hi havia 6 setmanes per fer i presentar el projecte). Aquest va ser el temps que es disposava per fer el projecte i presentar-lo. És molt probable que fos millorable i ara, amb tècniques de 2018, més encara. El Govern d’aleshores va confiar tècnicament en els serveis tècnics municipals i va aprofitar l’oportunitat única d’assolir un 100% de finançament de l’Estat per a un projecte innovador d’energia renovable a la Vila. De fet, a Molins de Rei ja havíem estat capdavanters amb l’aigua sanitària i el sistema de calefacció a La Granja.

Per parlar amb rigor de les plaques fotovoltaiques cal tenir en compte, com en altres decisions anteriors, la situació històrica, legislativa i econòmica del moment. Parlar l’any 2018 sobre decisions preses fa més de 8 anys en uns moments molt diferents, sense tenir en compte el context, és pura demagògia política destructiva.

Cronologia:
Amb els informes tècnics favorables dels serveis municipals i amb el consens de les forces que governaven en aquell moment (ICV-ERC-CiU) es va aprovar el projecte i es va presentar ràpidament per no perdre la subvenció del 100%. Cal indicar que en aquells moments el Govern de l’Estat tenia vigent una normativa que subvencionava aquesta energia i feia molt rentable injectar-la a la xarxa de distribució elèctrica. Això suposava uns ingressos extres per l’Ajuntament sense posar-hi un cèntim municipal. Finalment, l’Estat aprova el projecte i cal fer-ho ràpidament, s’inicien les obres el desembre de 2010 i finalment el febrer de 2011 el projecte es fa realitat i cal legalitzar-lo per tal de connectar-lo a la xarxa elèctrica.

El Govern municipal d’aquell moment inicia els tràmits i es troba amb moltes dificultats amb les grans companyies elèctriques, que estaven fent una política d’obstrucció clara a les energies renovables i arriben les eleccions municipals de maig de 2011. Per tant, el temps que va tenir aquell govern per gestionar la legalització de les plaques va ser de febrer a maig de 2011, només 4 mesos.

Les eleccions municipals del 2011 configuren un govern municipal diferent. Un Govern de coal·lició del PSC amb CiU, on per cert, l’actual alcalde, Joan Ramon Casals, ja exerciria de regidor i que a més participaria en la instal·lació de les plaques. Si més no, posteriorment criticaria a l’anterior govern per les plaques. Aquest govern sense massa convicció de posar-les en funcionament i donat que l’empresa adjudicatària té l’obligació en el contracte de legalitzar la instal·lació, ordena seguir els tràmits de connexió i el 7 de novembre de 2011 es fa un pagament a Endesa de 4.658,31 € per les obres i legalització de la connexió. Endesa el 14 de novembre de 2011 atorga a l’Ajuntament el punt de connexió a la xarxa de distribució d’Endesa. La instal·lació queda doncs sols pendent de tramitar la inscripció al PREFO (preasignació de retribució Elèctrica fotovoltaica al Ministeri d’Indústria) i dipositar un aval de 1.000 €.

A partir novembre del 2011 el projecte s’atura per part del govern municipal i en conseqüència, no es sol·licita la preasignació, ni es fa efectiu l’aval necessari per posar-les en funcionament, per tant s’impedeix posar en valor les plaques. Passen 4 mesos i el govern de l’Estat, ja governat per Mariano Rajoy, el febrer de 2012 promulga una llei que treu les primes a les energies renovables. Davant d’això el govern municipal sociovergent, essent Convergència la responsable de la regidoria de Medi Ambient i Territori, ordena als serveis tècnics municipals que consultin com quedaria la connexió de les plaques davant la nova llei. L’Empresa ITEE informa a l’Ajuntament que malgrat eliminar-se les primes a les fotovoltaiques, la connexió es pot fer igual, però que l’energia generada es cobraria a preu de mercat sense subvenció. A partir d’aquí es perd la pista de les gestions realitzades per l’Ajuntament.

És a dir les, plaques es podien posar en valor, encara que la rendibilitat econòmica fos menor; cal recordar que estem parlant d’una instal·lació que va tenir cost “0” per l’Ajuntament; per tant vendre l’energia que generaven, produïa un benefici econòmic, ecològic i pedagògic per la Vila i que s’ha deixat perdre tots aquests anys. El 2014 en veure que les plaques no es connectaven i s’havien abandonat per part del govern municipal, amb motiu del projecte de rehabilitació del Molí i la futura construcció de la Biblioteca, jo mateix llavors regidor d’Iniciativa per Molins de Rei, vaig demanar que les plaques s’integressin en el projecte de la Biblioteca, aprofitant-les en les teulades o instal·lacions, de manera que poguéssim utilitzar-les per autoconsum.

Malauradament, la idea no va ser massa ben rebuda pel Govern municipal sociovergent, que no havia definit cap estratègia energètica sostenible per a la vila i no va forçar a l’AMB perquè les incorporés al projecte, deixant-les de nou abandonades a la seva sort, sense cap manteniment i continuant sense intentar cap via per aprofitar l’energia que generaven.
El 2015 hi ha noves eleccions municipals i una altra vegada s’utilitzen barroerament les plaques en contra d’ICV com a exemple d’ineficiència, quan el problema sense cap mena de dubte era d’ells, que no havien estat capaços, ni havien volgut posar-les en valor i connectar-les.

Ara aquest setembre de 2018 hem pogut veure com el despropòsit ha arribat al seu cim, de nou invocant al passat, el Govern actual encapçalat per l’alcalde de CiU, en comptes de veure com connectar les plaques (no mantingudes durant les últimes dues legislatures), i fer un projecte de reaprofitament, decideix desinstal·lar-les i no per posar-les en altre lloc i produir electricitat i per tant, beneficis per a la Vila, sinó per portar-les a un magatzem a l’espera que en el futur… potser tindran un altre ús. Aquesta és la política energètica i sostenible de l’actual Govern Municipal?

En conclusió. El govern municipal del 2007-2011 (ICV-ERC-CiU) va ser responsable de dissenyar un Pla d’energies renovables pel municipi, d’executar les plaques i intentar posar-les en marxa per un període de 4 mesos.

Els Governs municipals en què han governat PSC i CiU (2011-2015) i (2015-2017), i l’actual (CiU-CUP-ERC) (2017-2018), no les han mantingut i no han mogut un dit per aprofitar-les durant més de 7 anys.

El món a l’inrevés: durant més de 7 anys els diferents equips de govern i en especial, l’Alcalde Casals, no han volgut gestionar la connexió de les plaques a la xarxa elèctrica, ni el seu aprofitament per equipaments municipals i en canvi, s’encoloma una vegada més tota la responsabilitat a qui va aconseguir aquest recurs pel municipi.

La realitat dels fets indica que hi ha qui durant 7 anys no ha fet res, per això es pot afirmar que aquell que té la biga al seu ull, assenyala la palla del seu adversari. A hores d’ara, davant de tants despropòsits i mala fe política, demano que almenys en el futur pròxim, siguem capaços de conformar un govern municipal que es prengui seriosament la Sostenibilitat i el Canvi Climàtic i aposti per potenciar de veritat a la nostra Vila les energies renovables, elaborant el Pla Local per la transició energètica i el Pla Local per la mitigació del canvi climàtic. D’aquesta manera, potser podrem aprofitar per a alguna cosa les abandonades i demonitzades plaques solars i emprendre el camí del canvi en la gestió de l’Ajuntament, disposant d’eines per respondre a les noves necessitats del món d’avui.

Lluis Carrasco Martínez
Ex –regidor d’Iniciativa per Molins de Rei i membre de Catalunya en Comú de Molins de Rei

Aquest article ha estat publicat originalment per www.viumolinsderei.com