Llegir és la base de la cultura i un exercici de contrast entre les idees de cadascú, preconcebudes i reduïdes, amb l’ampli univers cultural. Llegir ens fa cultes, oberts, lliures, comprensius i tolerants.

Moltes persones estem expectants i il•lusionades ja que per fi gaudirem d’una biblioteca moderna i amb possibilitats de donar-li molta vida. Perquè la biblioteca sigui com cal al segle XXI ha de ser també la Casa Gran de la Cultura on de manera tranquil•la sigui plaent l’accés a llibres, revistes, diaris, música i art, i amb tota mena de suports escrits i audiovisuals. La Casa Gran de la Cultura ha de contribuir que la ciutadania ens formem i adquirim habilitats per interactuar amb coneixement a les xarxes socials i a d’altres tècniques que de ben segur aniran sorgint.

Ara, quan la obra ja està avançada, quan les eleccions municipals són a la porta i quan s’anuncia la inauguració de la biblioteca als pisos de dalt, se’ns proposa a la ciutadania que decidim a través d’un procés de participació, sobre què s’ha de fer a la planta baixa i al primer pis.

Contrasta aquesta proposta que fa el govern municipal amb la que feien el mes de gener de l’any 2014 en un comunicat de premsa que deia : “la nova biblioteca Pau Vila multiplicaria per 4 el seu espai actual fins a arribar als 1.700 m2, repartits entre la planta baixa i la primera planta de l’edifici. El segon i el tercer pis es reservarien per altres usos. El projecte global té un cost estimat de 3’3 milions d’euros i un termini d’execució de tres anys”.

Sorprèn l’estil d’aquest govern municipal per la manera com pren decisions i acorda iniciatives; en principi sembla que ho faci a partir d’eines de planificació com el Pla d’Acció Municipal o el Pla Director d’Equipaments Municipals i tot seguit les concreta en projectes poc vinculats amb allò que han planificat o que han anunciat. Recordem que la Biblioteca Pau Vila (nom ara bandejat) ha estat sempre en un primer pis, amb les corresponents dificultats que això ha comportat per a les activitats i a la que s’hi va haver d’instal•lar un ascensor. Creiem que una biblioteca ha de ser molt accessible i oberta a tothom.

La importància de la rehabilitació del patrimoni històric de l’antiga fàbrica del Molí, la seva destinació a Biblioteca pública, és fruit d’un esforç d’anys i panys de la ciutadania que en el seu moment es va organitzar per reivindicar aquest patrimoni i també d’uns consistoris que es varen dotar d’eines de planejament urbanístic per a fer-ho possible. Això amics i amigues, són recursos econòmics de tota la ciutadania, per tant a la recta final no s’hi valen les vacil•lacions, el contrari serà malbaratar recursos que són de la comunitat.

Potser al llarg dels anys a Molins de Rei s’han pres decisions en matèria d’equipaments que no han estat prou agosarades, la migradesa dels recursos econòmics no ha donat per a masses alegries. Per això ara és molt important no errar-la, la Casa Gran de la Cultura és una oportunitat que tenim a tocar i la millor decisió és que l’edifici del Molí aculli la Biblioteca amb tota la seva amplitud, insistim: a la planta baixa la recepció, i un espai obert per lectura diària relaxada, cafè tertúlies, sala d’estudi i sala de lectures infantils i juvenils. Al primer pis sales per a trobades de grups de lectura, formació, tallers, per audicions musicals i audioteca, per a visionats de vídeos i de pel•lícules. Al segon pis espai de consulta i d’estudi de llibres i de magatzem.

Costa de trobar coherència en el govern municipal dirigit pels neoconvergents; s’elaboren plans i programes i aquests es concreten en accions puntuals on no s’hi veu el guió que segueixen. Hom té la sensació que quan no saben què fer el recurs és: participació ciutadana. La participació ciutadana no com una pràctica de civisme, sinó com a solució d’algun empat polític, o com la cobertura a la manca de decisió o d’idees pròpies. Es fan encàrrecs costosos de planificació que queden al calaix i de la seva lectura és fàcil deduir que no hi ha hagut direcció política. La direcció política serveix perquè a la llum del coneixement i de l’estudi tècnic hom estableixi prioritats i marqui camí. El camí del govern municipal és un cafè per a tothom que esmicola l’esforç i no permet fer projectes substantius, tot plegat forma part de la falta de visió estratègica d’aquest govern.

Col•locar la biblioteca en el pis de dalt és una decisió incomprensible i contradictòria amb el sentit comú i amb allò que el mateix Ajuntament havia expressat en un inici. Ara que les obres d’habilitació de les plantes superiors estan fetes, no redundem amb l’error i fem de la falta una virtut. Convertim la planta baixa i segona en un espai complementari, vinculat a la Biblioteca i absolutament obert a la ciutadania. El Pla d’Equipaments preveu, entre el 2017-2020 inversions per un import de quasi 9 milions d’euros, repartits bàsicament en els equipaments culturals i esportius. Fem bé els projectes previstos. Al Molí la Casa Gran de la Cultura.

Genoveva Català Bosch i Carles Martínez Riba
Exregidora i exregidora d’Iniciativa i Esquerra per Molins de Rei i membres de Catalunya en ComúE

Aquest article ha estat publicat originalment per www.viumolinsderei.com