Hi ha un projecte que depassa de llarg de la discussió de la ubicació de serveis en edificis. L’eix fonamental d’aquest projecte és el model d’organització local que necessita un municipi com Molins de Rei. Sense la visió estratègica, sense el “pla d’empresa” és molt difícil determinar allò que s’anomena programa de funcionament d’un edifici. Aquesta visió del nou municipalisme passa pel rol de l’electe, del personal directiu i de tots els equips humans que presten els seus serveis, així com les “cartes o catàlegs de serveis”, tot plegat basat un nou organigrama adequant les àrees i regidores a noves escomeses. Ens consta que en algun moment hi ha hagut sobre la taula una pauta de planificació organitzativa que, com moltes altres coses, ha quedat en el calaix. Som a l’any 2019, quaranta anys després dels primers ajuntaments democràtics, toca “treure la son de les orelles” i preparar-se per tenir un consistori potent a l’alçada dels requeriments del present i del futur immediat.

La crisi de la gestió pública a la Vila és d’unes dimensions alarmants. L’alambinat organigrama polític, l’organització del treball, el seu comandament i la visió estratègica en matèria de direcció dels recursos humans està en absoluta bancarrota. No existeix cap pla de futur, mentre tota una generació de funcionaris i treballadors públics es va jubilant, no hi ha previst aprofitar els relleus necessaris per dissenyar perfils laborals pensant en el futur, així com en les noves incorporacions que no responen a un projecte global de servei públic pensat per el s XXI. El desànim del personal és evident. La punta de l’iceberg va ser la recent negativa del personal a assistir al clàssic vermut de Nadal que tradicionalment organitza l’alcalde, cosa que no havia passat mai.

Algunes de les dependències municipals no compleixen normatives bàsiques de seguretat, salut laboral i accessibilitat. A l’hora de determinar prioritats, potser sense explicitar-ho, no s’ha donat prou importància als espais de treball, en el inconscient o en el conscient, ha prevalgut la idea que ocupar-se’n és poc rendible electoralment. No compartim gens aquesta visió.

Convé que la ciutadania tinguem present a quins equipaments ens referim, tot seguit repassem els edificis i els serveis públics que hi ha ubicats segons l’organització municipal, que no són totes les propietats. L’organigrama de l’Ajuntament consta de 5 àrees: Alcaldia, Economia i Serveis Generals, Desenvolupament i Promoció Local, Sostenibilitat i Territori, Serveis Personals. Els diferents negociats i/o seccions d’aquestes àrees estan repartits entre Casa de la Vila, Ca n’ Ametller, Planta baixa antiga biblioteca, Edifici plaça Mercat (antiquíssims correus i telègrafs), Centre Joan N. Garcia-Nieto, caserna de la Guàrdia Urbana i nova OAC al carrer de Baix, ens sembla que no ens deixem cap indret.

Cal assenyalar que en aquests espais hi ha diferents tipologies de serveis públics i una interacció amb la ciutadania de caràcter molt divers. Per posar exemples, no és el mateix donar-se d’alta al padró o tramitar una llicència d’obres, a atendre un problema social o de maltractament, o una denúncia a la Guàrdia Urbana.

Des de l’espai d’aquest article no ens és possible donar solucions úniques i simples, d’altra banda, tampoc és la nostra intenció. Les opinions aquí emeses es basen en l’experiència i en els documents recents als que hem tingut accés. Però sí que volem assenyalar algunes qüestions, sobretot respecte a les prioritats ja que totes s’encaminen a l’any 2027. El Pla d’equipaments redactat el 2017 i penjat al web, ens diu:

• Nou edifici administratiu per agrupar els serveis municipals i assenyalen un import de 5.425.000€ que seria la despesa hipotètica que s’hauria fet a l’any 2027 en aquest concepte, començant per aplicar la despesa de 15.000€ el 2022, 250.000€ el 2024 i la resta el 2027.
• Reestructuració de la Casa Consistorial 65.000€ el 2024
• Reconversió dels edificis i locals disponibles 10.000€ el 2024 i la resta a definir.
• Nova seu de la Guàrdia Urbana 50.000€ el 2022 i 920.000€el 2024.

De la lectura d’aquesta planificació, intuïm, que les solucions són diferides en el temps, no abasten el conjunt dels equipaments públics i no es basen en cap model organitzatiu que les regeixin. Són solucions impossibles ja que no es pot pretendre reordenar equipaments si no hi ha capacitat de determinar quins tipus de serveis municipals es poden i es volen prestar.

En el Pla d’equipaments publicat, distingim actuacions en equipaments socials i sanitaris que proposen millores immediates en els espais de la Unitat bàsica de Serveis Socials de Ca n’ Ametller. De la seva lectura concloem que Ca n’Ametller continua sent un espai de serveis i equipaments diversos: Museu, Arxiu, Sala exposicions, Gestió de Serveis Personals i Unitat bàsica de Serveis Socials. No hi tenim res a dir, de moment, però si que s’imposa una reflexió respecte a les tipologies de la prestació de serveis que s’ubiquen en aquest i altres edificis municipals.

Segons el Pla d’equipaments i diferents comentaris dels electes locals ens sembla entendre que es volen instal·lar serveis administratius a l’edifici del Molí, cosa que no considerem raonable tal com hem expressat en un article recent, considerem que el més adequat és que el Molí esdevingui la Casa Gran de la Cultura. Després de 40 anys de democràcia local val la pena aprendre del passat i promoure equipaments potents, amb projecció de futur que no siguin un aiguabarreig de serveis.

Considerem necessària l’activació del patrimoni municipal, per això aportem algunes idees respecte el valor de les propietats municipals. La planta on actualment hi ha ubicada la Biblioteca Pau Vila, és de propietat municipal; no així la planta baixa (creiem que és de lloguer) on hi han instal·lats els serveis tècnics de l’àrea de Sostenibilitat i Territori. Això ens fa pensar que potser caldria activar al patrimoni i adquirir la planta baixa. Ja que el conjunt de l’edifici de la plaça Tarradellas, seria un bon espai per a tota una àrea tan important com aquesta.

A la vila hi ha 3 edificis que no tenen condicions adequades per ubicar-hi un centre de treball i d’atenció ciutadana. Un és la Casa de la Vila, l’altra la seu de la Guàrdia Urbana i l’altre el conjunt de la plaça del Mercat (antiquíssims correus i telègrafs). Caldria estudiar, si l’enderroc i nova edificació -d’acord amb el Pla de protecció del patrimoni- permet ubicar-hi serveis d’una manera digne o si valdria la pena procedir a la seva venda, obtenint recursos per dedicar-los a instal·lacions que esdevinguin necessàries segons un nou projecte organitzatiu.

Molins de Rei tindrà noves centralitats i noves zones de desenvolupament com ara els nuclis industrials de Can Coll, Can Malvehy i Can Samaranch. Som a les portes d’un possible nou Pla Director d’Urbanisme (PDU) de la zona metropolitana, que substituirà l’antic Pla General Metropolità del 1976 (PGM), una nova mirada urbana i urbanística de Molins de Rei ens ha d’ajudar a projectar alguns equipaments com la Casa de la Vila dels segles XXI i XXII, ens atrevim a dir, que potser no serà una única casa de la vila, sinó diversos centres de servei públic municipal amb un edifici corporatiu emblemàtic. Perquè el primer pas que cal fer és definir el model d’administració local que volem i després determinar-ne la funcionalitat tan en matèria d’edificis com de tecnologies. Mentre les bones decisions a prendre en aquesta matèria no s’han de fer hipotecant projectes culturals, socials, esportius i cívics, potents i agosarats.

Genoveva Català Bosch i Carles Martínez Riba

Exregidora i exregidor d’Iniciativa i Esquerra per Molins de Rei

Membres de Catalunya en Comú

Aquest article ha estat publicat originalment per www.viumolinsderei.com